Cançó del cansat

…és una cançó que explica, més o menys, tot un moviment de persones que volen tergiversar la nostra història en el País Valencià i, per ser breu, explicaré que s’agafen a les coses més sentimentals del poble, com pot ser la senyera i l’idioma: en aquest cas, li donen una franja blava a les quatre barres, i diuen que el valencià no és català; davant d’això, agafant les mateixes armes d’ells, nosaltres expliquem -almenys, jo- la meva positura davant d’aquest problema.

Em va tocar tocant Mediterrani,
per barret Pirineus i una llesqueta;
per sabata Oriola d’estranquis
i per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres;
per idioma -i senyores-, català;
per condició, senyors, sense terres;
per idea -i senyores-, esquerrà:

queda clara, per tant, per a tothom
la meua carta de naturalesa:
no és miracle, ni és un mal son;
m’ha tocat i és la meua feblesa;
m’ha tocat i és la meua feblesa!

Quede clar, també, que són covards
tots aquells que obliden les arrels:
seran branca d’empelt en altres prats
i, en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara hui parlar,
i posar al seu lloc una història:
fins ací ens heu fet arribar,
de tan grossa raó naix la glòria!

I torne a repetir: sóc alcoià,
tinc senyera on blau no hi ha,
dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València;
i ho faig a la manera de València!

Em va tocar tocant Mediterrani,
per barret Pirineus i una llesqueta;
per sabata Oriola d’estranquis
i per cor duc a Alcoi, la terreta;
i per cor duc a Alcoi,
la terreta!