La samarreta

A València, al País Valencià, per segar el blat (amb una falç, etc.) fan servir una eina que es diu corbella; fins aquí l'explicació. Ara, parlem de la cançó: una de les primeres cançons que vaig fer, i una de les darreres que he cantat…

Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren: vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta:
he hagut d'anar contra-corrent,
perquè jo no sé què passa
que tothom que et ve de cara porta el cap topant a terra.

D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut sortir al carrer
ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals,
així la gent ja no em veia:
jo treballava amb la corbella.
I dins de tots aquells mals,
sé treballar ambdues coses:
amb el martell i la corbella.

Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer em cridava: «Progressiste!»
Jo crec que tot això era promogut pel seu despiste…

Potser un altre, en les meues circumstàncies,
ja hauria canviat de samarreta;
però jo, que em trobe molt bé amb ella,
perquè abriga, me l'estime
i li pregue que no se me faça vella.