Bon vent i barca nova!

A Josep Renau

Au, adéu!
Comence el meu comiat:
A tot el temps passat,
bon vent i barca nova!

Au, adéu!
Comence el meu comiat:
A tot el temps passat,
bon vent i barca nova!

Sé, però, que no s'estrena un prat;
seguim sent rellogats a dins d'una gran cova.
Mil espills se'm trenquen en la nit,
colpegen el meu pit
i m'omplin d'ais la boca.
I un badall ofega el meu crit
i deixa l'ull humit
i el nas demana: «Moca't!»

Au, adéu!
Comence el meu comiat:
A tot el temps passat,
bon vent i barca nova!

Au, adéu!
Comence el meu comiat:
A tot el temps passat,
bon vent i barca nova!

Nova sang arriba al meu cervell
i em sent tibar la pell,
i em torna a la memòria
temps de caça, de peixos i d'ocells,
de jóvens i de vells…
Això és una altra història…?
Tot i així, un qualsevol fracàs
em posa en el percaç
del record sense glòria…

Au, adéu!
Comence el meu comiat:
A tot el temps passat,
bon vent i barca nova!

Au, adéu!
Comence el meu comiat:
A tot el temps passat,
bon vent i barca nova!

No és tan clar; per tant, també és obscur
Tinc al davant un mur;
el riure se'm capgira…
L'atzucac em fa fer un atur:
present, passat, futur
i un mateix punt de mira.
Veig el blat més tendre que madur,
veig qui mana segur.
El món no avança; gira.

Au, adéu!
Comence el meu comiat:
A tot el temps passat,
bon vent i barca nova!

Au, adéu!
Comence el meu comiat:
A tot el temps passat,
bon vent i barca nova!

Un forat em torna a donar llum,
un cigarro em dóna fum
i una ampolla, empenta.
Cec d'engany, em guie pel bastó,
malfie del color
i de lletra d'impremta.
Done fe d'aquestes sensacions,
li llance al foc carbó
i retorne als meus trenta.

Au, adéu!
Comence el comiat
i sóc nou arribat.
No me'n vaig; sóc qui torna.

Au, adéu!
Comence el comiat
i sóc nou arribat.
No me'n vaig; sóc qui torna.

Au, adéu!
Comence el comiat
i sóc nou arribat.
No me'n vaig; sóc qui torna.

Au, adéu!
Comence el comiat
i sóc nou arribat.
No me'n vaig; sóc qui torna.